Primer de tot, lo Manelet va anar corrents a casa a demanar permís a la seva família per puguer acompanyar l'Àngel. Ell coneixive molt bé les potades de tots les animals. Per ell eri com llegir el terra. D'un sol cop d'ull sabive si feve gaire estona que hi haví passat una llebre, una guineu, un tocino fer o un isard i això, en aguet cas, podive ser de gran ajuda. 

​

Dementres, l'Àngel va preparar la brena. Amb una esgarrapada va agafar un dels xolissos que tenive penjats a una tatxa rovellada clavada a una antosta del tronat i al passar per davant de la cuina tamé va posar al morralet un tall de truitada de trumfes que li haví quedat de sopar. 

​

L'Àngel anave primer amb la seua boina negra que li tapave fins a les aurelles i unes botes altres fins als ginolls que li serviven per aurir rota. Lo Manelet, al seu rader, mirave de posar els peus a les potades fondes que el seu company anave dixant per no cansâ's i, sobretot, per no fotre alguna morroficada a la neu. Van passar un ramat d'hores rebasteiant sense veure res ni digú fins que van decidir puiar al Burnal dels Bous a fer una mossegada.

​

Ja havín recossirat tots les racons de la Coma i només los faltave la vall de Cantallops. Fosca i plena de baürta que feve fredat només de pensâ-hi. Caminant per ella, lo silenci eri tan fort que cada vegada que una raiada de sol feve caure un borruscall de neu de la branca d'un pi els feve un ai lo cor. A on redimonis s'havín pogut magar aguells animalons? Mai sigue haguessen portat un tros d'esquella se'ls podrí sentir de lluny...

​

PRIMER DE TOT, LO MANELET VA ANAR CORRENTS A CASA A DEMANAR PERMÍS A LA SEVA FAMÍLIA PER PUGUER ACOMPANYAR L'ÀNGEL. ELL CONEIXIVE MOLT BÉ LES POTADES DE TOTS LES ANIMALS. PER ELL ERI COM LLEGIR EL TERRA. D'UN SOL COP D'ULL SABIVE SI FEVE GAIRE ESTONA QUE HI HAVÍ PASSAT UNA LLEBRE, UNA GUINEU, UN TOCINO FER O UN ISARD I AIXÒ, EN AGUET CAS, PODIVE SER DE GRAN AJUDA. 
​
DEMENTRES, L'ÀNGEL VA PREPARAR LA BRENA. AMB UNA ESGARRAPADA VA AGAFAR UN DELS XOLISSOS QUE TENIVE PENJATS A UNA TATXA ROVELLADA CLAVADA A UNA ANTOSTA DEL TRONAT I AL PASSAR PER DAVANT DE LA CUINA TAMÉ VA POSAR AL MORRALET UN TALL DE TRUITADA DE TRUMFES QUE LI HAVÍ QUEDAT DE SOPAR. 
​
L'ÀNGEL ANAVE PRIMER AMB LA SEUA BOINA NEGRA QUE LI TAPAVE FINS A LES AURELLES I UNES BOTES ALTRES FINS ALS GINOLLS QUE LI SERVIVEN PER AURIR ROTA. LO MANELET, AL SEU RADER, MIRAVE DE POSAR ELS PEUS A LES POTADES FONDES QUE EL SEU COMPANY ANAVE DIXANT PER NO CANSÂ'S I, SOBRETOT, PER NO FOTRE ALGUNA MORROFICADA A LA NEU. VAN PASSAR UN RAMAT D'HORES REBASTEIANT SENSE VEURE RES NI DIGÚ FINS QUE VAN DECIDIR PUIAR AL BURNAL DELS BOUS A FER UNA MOSSEGADA.
​
JA HAVÍN RECOSSIRAT TOTS LES RACONS DE LA COMA I NOMÉS LOS FALTAVE LA VALL DE CANTALLOPS. FOSCA I PLENA DE BAÜRTA QUE FEVE FREDAT NOMÉS DE PENS-HI. CAMINANT PER ELLA, LO SILENCI ERI TAN FORT QUE CADA VEGADA QUE UNA RAIADA DE SOL FEVE CAURE UN BORRUSCALL DE NEU DE LA BRANCA D'UN PI ELS FEVE UN AI LO COR. A ON REDIMONIS S'HAVÍN POGUT MAGAR AGUELLS ANIMALONS? MAI SIGUE HAGUESSEN PORTAT UN TROS D'ESQUELLA SE'LS PODRÍ SENTIR DE LLUNY...