Començave a fê's tard quan al travessar el barranc d'Estadina, el Manelet, per escasualitat, es va taleiar que més avall la crota de gel que tapave el corrent d'aigua estave esberlada pel mig. Només un animal gros amb lo seu pes haurí pogut trencar el gel. Se hi va atansar i va descobrir unes potades tendres que embrutaven de fang lo blanc de la neu. Les potades menaven cap al Tros Redó.

​

La Mascarda no eri cap ruca i sabive del cert que allí hi haví un pi gros i brancut que cada any feve tot al seu voltatn carrerals llarguíssims de rovellons xics i serenys. Sota el brancatge atapit d'aguell pi de més de cent anys la neuy no haví pogut filtrar i la Mascarda arronsada a la seua soca allavons donave de popar al seu videllet. 

​

Al veure'ls, va moure la cua com a l'estiu quan vol espantar els tavans, prò ara aguell senyal eri de tan contenta com estave...

​

COMENÇAVE A FÊ'S TARD QUAN AL TRAVESSAR EL BARRANC D'ESTADINA, EL MANELET, PER ESCASUALITAT, ES VA TALEIAR QUE MÉS AVALL LA CROTA DE GEL QUE TAPAVE EL CORRENT D'AIGUA ESTAVE ESBERLADA PEL MIG. NOMÉS UN ANIMAL GROS AMB LO SEU PES HAURÍ POGUT TRENCAR EL GEL. SE HI VA ATANSAR I VA DESCOBRIR UNES POTADES TENDRES QUE EMBRUTAVEN DE FANG LO BLANC DE LA NEU. LES POTADES MENAVEN CAP AL TROS REDÓ.
​
LA MASCARDA NO ERI CAP RUCA I SABIVE DEL CERT QUE ALLÍ HI HAVÍ UN PI GROS I BRANCUT QUE CADA ANY FEVE TOT AL SEU VOLTATN CARRERALS LLARGUÍSSIMS DE ROVELLONS XICS I SERENYS. SOTA EL BRANCATGE ATAPIT D'AGUELL PI DE MÉS DE CENT ANYS LA NEUY NO HAVÍ POGUT FILTRAR I LA MASCARDA ARRONSADA A LA SEUA SOCA ALLAVONS DONAVE DE POPAR AL SEU VIDELLET. 
​
AL VEURE'LS, VA MOURE LA CUA COM A L'ESTIU QUAN VOL ESPANTAR ELS TAVANS, PRÒ ARA AGUELL SENYAL ERI DE TAN CONTENTA COM ESTAVE...