7. FINAL
Encara els quedave un llarg camí de tornada; Prò la felicitat d'haver trobat sans i estalvis la Mascarda i el seu videllet los donave forces allí on no n'hi haví. La lluna, aguell més plena i redona com un formatge sencer, los va girar llum per tot lo vial que els va menar fins a l'entrada del pople.
Al travessar el pont de la Mola, es va sentir una mena de nyaupit estrany i llunyà. Cap dels amics no va dir res prò tots dos sabiven que allò eri... l'urdol d'un llop esllangueït.
ENCARA ELS QUEDAVE UN LLARG CAMÍ DE TORNADA; PRÒ LA FELICITAT D'HAVER TROBAT SANS I ESTALVIS LA MASCARDA I EL SEU VIDELLET LOS DONAVE FORCES ALLÍ ON NO N'HI HAVÍ. LA LLUNA, AGUELL MÉS PLENA I REDONA COM UN FORMATGE SENCER, LOS VA GIRAR LLUM PER TOT LO VIAL QUE ELS VA MENAR FINS A L'ENTRADA DEL POPLE.
AL TRAVESSAR EL PONT DE LA MOLA, ES VA SENTIR UNA MENA DE NYAUPIT ESTRANY I LLUNYÀ. CAP DELS AMICS NO VA DIR RES PRÒ TOTS DOS SABIVEN QUE ALLÒ ERI... L'URDOL D'UN LLOP ESLLANGUEÏT.