En Youssef era un pagès pobre, intel·ligent i treballador. Un dia una malaltia va arribar al poble on vivia i va decidir vendre els seus corders i emprendre un viatge, buscant un nou indret on viure. "El món és immens i tot passarà" es repetia. 

Així, va començar a caminar i, com no acostumava a fer-ho, els primers dies acabava molt i molt cansat. Però, quan feia unes setmanes que caminava, les cames es van anar exercitant i cada cop podia fer etapes més llargues. Gairebé sempre dormia a l'aire lliure, sota les estrelles, o a casa d'aquells que el convidaven.

Un dia, es va aturar a esmorzar sota un arbre. A prop de l'arbre hi havia un formiguer ple de formigues. Les formigues van explicar a en Youssef que no tenien res per menjar i el noi els va oferir un tros del seu pa. Les formigues, fartes de menjar, van estar molt agraïdes i li van donar a en Youssef unes potes d'una d'elles que acabava de morir:

- Si mai necessites la nostra ajuda, posa una de les potes dins del foc, nosaltres ho sabrem i vindrem de seguida. 

En Youssef va somriure pensant que mai les necessitaria. Si més no, va desar les potes dins d'un mocador què va lligar abans de reprendre el seu viatge.